AGRAÏMENTS

Hi ha moments en la vida en que la desorientació es tal, que la única cosa que pots fer es parar. Parar de pensar, de fer, de planejar. Tal ment com si al motor li tanquessis la clau de pas del combustible, i en punt mort, deixessis passar les circumstancies observant-les com un simple testimoni. Així i amb sort, pot ser la consciencia et pot mostra els errors comesos, les agres actituds o aquella part de la personalitat humana en la que abans tant et posicionaves. Una sola cosa es certa, som els únics responsables de tot allò que es passa, per tant, cal ser forts i entomar els resultats dels actes i decisions preses.

De tot plegat, pot ser el més important es és no causar dany a terceres persones. Malauradament i encara que aquesta sigui la nostre intenció, no sempre es possible. I si de totes maneres aquesta repercussió es produeix, també es probable que tal circumstància fos de necessitat per altres.

Després de més de quaranta anys de bagatge pel mon en aquesta vida, no se si algun cop seré capaç de romandre en el meu trosset de cel en aquest pla d’existència. De totes maneres n’estic agraït d’haver-me donat l’oportunitat de tornar a néixer i si més no, intentar trobar aquest camí que en diuen felicitat.

Es curiós, ara que penso, uns del moments més intensos han estat al costat d’altres persones, al comprovar com aquestes milloraven aspectes de les seves vides després de tractaments de Reiki, de la practica meditativa o de ioga, de la teràpia regressiva, hipnosis... Això em porta a reflexionar en aquelles paraules:”la felicitat del bon donar, del bon servei”, com aquelles altres que diuen: “no t’oblidis de tu. Si caus a terra famolenc per l’esforç de alimentar als altres, de que haurà servit?”.

Encara no soc conscient de si algun cop el meu treball ha servit realment per que algú. Tampoc pretenc saber-ho. Però d’una cosa si n’estic. Tinc gana, molta gana. Necessito nodrir-me de la pau, la humilitat, la paciència, la consciència i l’amor que habiten en algun racó del meu esser interior. Per tant he decidit retirar-me, parar, observar y SENTIR.

Des de aquí demano humils disculpes, si he ofès o danyat a algú a lo llarg del meu trajecte de vida, ja que jo n’estic profundament agraït a totes i cada una de elles.

GRACIES A TOTHOM.