UN AU DE CORRAL?

El sol vermellós i matiné, arrancava reflexos en el plomatge pentinat per un vent pur i fred. Res passava inadvertit per aquell que creuava els cels en total i absoluta llibertat. Cada dia una nova aventura, cada instant una experiència irrepetible, cada picat, cada remuntada, cada cop que es deixava planejar pels vens del nord, en companyia dels seus, una divertida i profunda vivència compartida. El cor bategava amb força amb els infinits xiscles de felicitat i llibertat, que amb vivesa, ressonaven en contraforts i barrancs, boscos i cims. Nits estelades des de les mes altes branques dels avets. Aquelles imatges es repetien una i un altre nit, en aquella au de corral que cercava el racó més arrecerat del coral, per tal d’intentar reconciliar nits de somnis i mals sons.
Els pensaments es tornaven com plomes rígides i pesades que li feien perdre alçada, precipitant-se fins que finalment donava amb les il·lusions, els somnis i la llibertat contra les dures roques. Tot d’una amb un fort ensurt ,obria el pic a la recerca d’un bri d’aire que calmés el seu embogit cor.
L’au vivia en un entorn segur, confortable, còmode, on mai faltaven el menjar i el beure, i en constant companyia d’unes atractives gallines de esponjosos culs que farien les delícies de qualsevol bestioleta amb plomes. Però... però, hi havia quelcom que retorçava el tip estomac de l’au de corral. Serien les constants queixes de les gallines?, la brutícia del corral?, la manca d’horitzó?...
Un bon dia,va entrar el granger per tal d’arreglar un forat que feia temps immemorable es va fer a la paret de la granja, a la part mes alta.

¡¡Heppp!!, que es això? Quant l’home mirà al fons del gallinè, es quedà aturat. Que fa un falcó aquí?, i menjat el pinso de les gallines? Amb cautela s’acostà a la au intrusa i la sorpresa es que la va sentir cloquejar com una gallina mes. No era possible. Mes agosarat va fer per agafar-lo i aquest va posar el cul contra el terra i ajupí el coll. Quan el granger va tenir al príncep dels cels entre les sever mans, va sentir una profunda tristor. –No amic meu aquest no es el teu lloc. Tu has nascut per ser lliure, per cercar nous horitzons, per alegrar els cels amb el vol dels teus companys. Però l’au no entenia res.

No van ser poques les vegades que l’home agafà l’aconductada au, la tragué fora del corralet i la llança amb força en l’aire. Però aquest queia com una pedra a terra, i contra tota lògica , tornava al galliné. Fins que un dia una idea rondà pel cap del granger.

CONTINUARÀ