Parlem dels canvis. O millor dit, parlo dels canvis. M’ho dic a mi?, m’estic tornant boig?, no home , el que passa es que estàs redactant allò que et ronda pel cap, i que i que finalment et surt del cor. Menys mal, per un moment creia que estava parlant sol, ¡PUUUF!
Dons bé, hi han canvis en el rum vital de la nostre existència, que resulten ser sobtats i inesperats, ja que son experiències que l’anima ha de viure en el decurs del seu aprenentatge. Quan succeeix, centret en el que has de aprendre o guanyar, ja que tota historia nova, comença amb la paraula...fi.
Obert al miracle de la vida, creu en ella i creat la teva pròpia llibertat. Obre la teva ment tot el que et sigui possible, recorda que la llum es dins teu. No dubtis pas d
el que vols, el poder del desix profund, sincer i constant es il·limitat i transcendeix les barreres de la ment.
I que passa quan el canvi que desitges no arriba? Preguntat a les hores: Realment ho desitjo?, realment ho necessito?,accepto la situació actual, aprenen el que aquesta m’intenta aportar per tal de que arribi una de nova?
I que passa també quan els canvis arriben sense ser desitjats? Dons que per molt que ens queixem, cridem o enrabiem, son el que son, i si som capaços de mirar més enllà, de ben segur trobarem una oportunitat. Així es com s’expressen mil·lenàries filosofies orientals, que personalment crec que en sabem molt més sobre la existència que les occidentals. Així trobem:
- Cal tenir una ment de bambú, així els teus pensaments es doblegaran més enllà de lo possible. (TAO)
-Tot està bé, i tot es com ha de ser. (Zen)
-No hi han circumstancies bones o dolentes, ja que tot depèn de la manera en que tu te les prens. -L’Univers, Deu, la vida... normalment no ens dona allò que demanem, però sempre ens arriba allò que necessitem.
Resumin, podríem dir que la vida es un constant canvi de tot, i l’únic que ens queda per fer es amollar-nos. Ja ho deia Bruce Lee en un anunci televisiu: “By water my friend”. Amollat a les noves circumstàncies de la vida. I afegiria una darrera cueta a aquesta expressió: “sigues sempre tu, i guiat pels teus nobles sentiments” .
¡PUUF! Quina filosofada, no? Be si més no, m’ha servit per quedar-me descansat. Bona nit i tapet.
Petonets.
Carles
Dons bé, hi han canvis en el rum vital de la nostre existència, que resulten ser sobtats i inesperats, ja que son experiències que l’anima ha de viure en el decurs del seu aprenentatge. Quan succeeix, centret en el que has de aprendre o guanyar, ja que tota historia nova, comença amb la paraula...fi.
Obert al miracle de la vida, creu en ella i creat la teva pròpia llibertat. Obre la teva ment tot el que et sigui possible, recorda que la llum es dins teu. No dubtis pas d
el que vols, el poder del desix profund, sincer i constant es il·limitat i transcendeix les barreres de la ment.I que passa quan el canvi que desitges no arriba? Preguntat a les hores: Realment ho desitjo?, realment ho necessito?,accepto la situació actual, aprenen el que aquesta m’intenta aportar per tal de que arribi una de nova?
I que passa també quan els canvis arriben sense ser desitjats? Dons que per molt que ens queixem, cridem o enrabiem, son el que son, i si som capaços de mirar més enllà, de ben segur trobarem una oportunitat. Així es com s’expressen mil·lenàries filosofies orientals, que personalment crec que en sabem molt més sobre la existència que les occidentals. Així trobem:
- Cal tenir una ment de bambú, així els teus pensaments es doblegaran més enllà de lo possible. (TAO)
-Tot està bé, i tot es com ha de ser. (Zen)
-No hi han circumstancies bones o dolentes, ja que tot depèn de la manera en que tu te les prens. -L’Univers, Deu, la vida... normalment no ens dona allò que demanem, però sempre ens arriba allò que necessitem.
Resumin, podríem dir que la vida es un constant canvi de tot, i l’únic que ens queda per fer es amollar-nos. Ja ho deia Bruce Lee en un anunci televisiu: “By water my friend”. Amollat a les noves circumstàncies de la vida. I afegiria una darrera cueta a aquesta expressió: “sigues sempre tu, i guiat pels teus nobles sentiments” .
¡PUUF! Quina filosofada, no? Be si més no, m’ha servit per quedar-me descansat. Bona nit i tapet.
Petonets.
Carles
PUT THE WATER IN A BOTLE AND THE WATER IS A BOTLE, PUT DE WATER IN A TEAPOT AND THE WATER IS A TEAPOT...
ResponderEliminarAMOTLLA'T FINS QUÈ ESDEVINGUIS MOTLLO
UNA ABRAÇADIKI