SI TOTHOM FOS UNA MICA FORREST GUMP

El passat diumenge 8 de febrer, vaig veure amb l’Oriol i per segon cop la pel·lícula Forrest Gump, interpretada magistralment, sota el meu parer, per en Tom Hanks. Ja se que diuen que es una exaltació als “valors” americans, que es pura ficció, que sembla més per nens que per adults, que es comercial... i totes aquestes opinions que el fan quedar a un tan be i tan entès en la matèria. No serè jo qui ho discuteixi. Però algunes preguntes del meu fill, van fer que comences a veure un darrera fons al film, que no vaig veure el primer cop. Preguntes com: Per que li volen fer mal si ell es bo?, si es tonto per que li surt tot be?, per que te tan bona sort?...ja, ja se que es una pel·lícula, però anem una mica més a fons.
La “estupidesa” de l’amic Forrest es centrava en ser autènticament: amable, dialogant, sincer, cordial, bo, innocent, honest, pacífic, servicial. No jutja i accepta les coses tal com venien. Es dedicava en cos i ànima a tot el que feia, en no cercar els tres peus al gat, en no interpretar les coses, en mirar sempre la part positiva, en fer el que sentia el seu cor. Viure el moment present en la seva màxima expressió. La seva simplicitat, feia senzill el viure i evidenciava la mala llet d’aquells que l’envoltaven. Dit d’altre manera, la seva llum era la foscor dels demés. Per que asclar, no era tonto, dons tonto es el que fa tonteries, i realment les tonteries les feien els que l’envoltaven.
En un mon sense malicia, en Forrest passaria totalment desapercebut.
Finalment vaig dir al meu fill: “si tothom fos una mica Forrest Gump, el món seria un lloc molt millor i tots seriem mes feliços”. Si d’acord, estúpidament feliços, però FELIÇOS al cap i la fi.
Carles