QUANT TOT ES DESFÀ A LA TEVA VIDA...

Un home de negocis ben plantat, va acudir al seu mestre tot amoïnat i nerviós:
-Mestre, mestre. Vos em veu dir que en aquest nou camí que he iniciat trobaria la felicitat i l’amor pur. Que la llum del meu interior brollaria com aigua viva il·luminant tot i a tots al meu voltant i que definitivament passaria a ser el deu de la meva vida. Que gaudiria de les petites coses entrant en harmonia amb l’existència i que ...”
-Be, be, que es el que passa?
-Dons que tot s’està desfent al meu costat. La meva dona no més em vol per satisfer les necessitats materials de casa i ja no omple el meu cor. La família em jutja i condemna per coses que no he fet. A la feina, pel fet de no entrar en crítiques i jocs bruts m’han donat l’esquena. Les amistats de tota la vida m’han donat l’esquena per haver marxat de casa. Però jo no els he fet res. Per amor ho vaig donar tot i no em queda res. No se on dormiré. ¡Mestre, he de començar de cero!
-I on es el problema, amic meu? Deixa de intentar mantenir el control. Rendeix-te, deixa fluir la vida mantenint neta la ment de pensaments condicionats del passat. Res del que tens t’ho enduràs quant deixis el teu cos. No més el que has après. La vida es massa preciosa per mal gastar-la en amoïnar-se. De tot el que tens en aquesta vida, quina cosa es totalment fonamental per tu?
-La tranquil·litat i la felicitat.
-I, trobaves en aquesta vida que duies tranquil·litat i felicitat?
-NO, mestre.
-A les hores et pregunto: on es el problema, amic meu?