UN POBLE AUTO- MALEÏT DURANT SEGLES.

Avui voldria parlar del Karma col·lectiu. No es que la senyoreta karma es lliti am un col·lectiu, noooooo, es quelcom mes transcendent.
Els que en saben diuen que som essers – humans. Curiosa definició composta per dues paraules. Per una banda humà: que fàcilment podem definir, descriure... y per altre vana esser. Molt més ambigua, intangible, volàtil i fins i tot desconeguda. I per rematà, l’ordre en que la fem anar: esser humà, no diem pas: humà esser. I es que els que saben diuen que primer es l’Esser, que al cap i la fi es el que fa que l’estructura física del humà es mogui i cobri vida.
Dons bé, els que en saben, diuen que aquests Essers (nosaltres) venen reencarnant-se ja fa molt de temps. Per tant han viscut ja moltes vides. D’altres son ànimes mes joves i han viscut menys vides. I diuen els que en saben que cada cop que es decideix néixer, sabem que es el que convé o no, per om i pels altres, però que tot i saber-ho podem fer el que ens roti, per allò de la llei sagrada de lliure elecció. Si durant la vida actuem, normalment, de forma coherent, cívica, tranquil·la, amorosa... el mes probable es que aprenguem les lliçons de la vida i el nostre bagatge evolutiu segueixi. Però si pel contrari optem per altre tipus de actuacions dins la vida, com per exemple: drogues, robar, enganyar, trair, matar, deixar-nos trepitjar... al deixar el cos quan desencarnem (la morte) i tornar a casa (el celo) seria el mateix que arribar a les vacances d’estiu havent suspès tres assignatures, que tocarà? Estar putejat tot l’estiu estudiant per així reparar la cagada comesa. Dons quant arribem al espai entre vides, o el pla vibracional on anem desprès de abandonar el cos, som pura consciencia i al adonar-nos de lo malament que l’hem fet, nosaltres mateixos ens imposem situacions dures per la propera vida per tal d’aprendre. Així cada cop mes dur, fins que: o aprenem per la consciencia o per collons.

Seguint aquesta llei kàrmika et pors fer una idea del karma que s’està generat el poble jueu. Si ja se que entre tant es el pobre poble palestí el que pateix un nou genocidi encobert sota la expressió que més agrada a l’ONU i els països poderosos, efectes col·laterals. El cert es que el poble de la kippà (aquella mena de barretet que porten al cap, quant es donen cops al front contra un mur de pedra), s’està generant un deute kàrmic, per activa i per passiva, que fa por. Això diuen els que saben.
Jo entre tant estic buscant del calaix dels records, el meu mocador de coll palestí, que de color de fons es el blanc i fins que no diguin el contrari es el color de la pau.