I si fos boig?

Des de petit, especialment la mare, sempre em deia que tenia que ser bon nen. No dir paraulotes, dir sempre la veritat, ajudar als que tenien problemes, ser generós amb els menys afavorits, tenir cura a l’hora de anar a la muntanya per tal de no embrutar-la, ser acurat a l’hora de parlar per tal de no ferir els sentiments dels altres, mantenir estonetes de silenci (pregar) per tal que l’ànima d’un estigui en pau, i tots aquests consells que les mares et donen i, en el millor dels casos practiquen amb tu, per tal que siguis bon minyó, i encara millor persona. I saps el mes curiós, que encara crec en el em deia la mare. No se si per que soc un somnia truites o per que la llavor que em va deixar, va arrelar amb força dins el meu cor. El cert es que darrerament, molts dels records de l’infantesa tornen vius a aquesta realitat: el gustet del pa amb vi i sucrer, l’olor a terra mullada, quan et treien la taca de pintallavis de la cara mullant la punta del mocador de fil amb la saliva ¡puagggg!, les guerra de pedrades penjats dels garrofers o quan relliscàvem per les pendents de terra, pujats sobre la tapa del water... CARAI, AIXÒ SEMBLA AQUELLA CANSO DELS PETS: AMB ELS PANTALOS CURTS I ELS...
Dons si, crec que es possible millorar aquesta realitat que ens envolta, encara que això de ser bon nen, avui, estigui mal mirat, ja que: tothom diu paraulotes i el més maco que et poden dir per carrer es, “cuidao gulipoll...”. Que dir de les mentides, si fins i tot aquells que ens manen (per que algú els a votat i no val a dir allò de : ¡yo no fui, yo no fui!...) s’ennueguen de tantes que en diuen. El curiós del cas es que després els continuen votant. I el que es la conya es això d’ajudar als que tenen problemes. Però si nua de les expressions mes exteses en la nostre societat es aquella de: “no es mi problema”, o si no, posat amb el cotxe en un STOP en hora punta, i espera que et deixin passar sense tenir que accelerar com un boig. Una cosa si puc dir que fem avui dia, som generosos, però no amb els menys afavorits, ja que hi han que son capaços de pagar 600€ o mes d’associació a un club, per veure 22 ganàpies amb calça curta donant-li patades a una pilota y es posen transcendentals demanant cinquanta mil explicacions quant donen 20€ per una ONG o causa social. Be, l’Eto es africà, i molts son el que l’estan ajudant, no?. Del tema de la muntanya no en parlaré, ja que, que no ha de fer la gent amb el seu entorn, si s’omplen el cos (nas) de pols, s’alimenten de menjar escombraria...
Però tot i això, encara estic convençut que es possible un mon millor. El secret es deixar d’intentar canviar els altres, per canviar un. Com deia el savi. Si tu canvies el món que t’envolta canviarà també.
¡Ala!, jo començo ara mateix. Pot ser quant em vegis tindré els ulls verds i em diré Marisa. Es conya. Un peto a tots/es.
Per això em pregunto: I si fos boig?

Carles